que s'escriu la màgia.
Sense paraula,
amb condició humana,
la que fa que la pell de gallina
encara encengui flama.
La que és altruista
i es dóna tota,
com amant,
com a mare,
esposa i amiga.
Aquella que pensa
que la veritat sols és una
i mai la disfressa
de mentida encoberta.
La que no veu perill
i sempre és valenta
per lluitar per qui s'estima.
Mai té pressa
i s'espera a que la oportunitat
li obri la porta.
I dibuixa esperança
en la seva ànima
per si algun dia ressuscita
i torna la nena
que ara ja és dona.
Silenci diuen,
que s'escriu la màgia
amb vareta de princesa
i purpurina d'estrella.
Amb somnis impossibles
de viatges,
que segurament mai seran per ella.
Que importa...
Ningú sap el que el destí li prepara
a la següent cantonada.
O sigui que,
ella s'aixeca cada dia
amb la paraula a la boca
per que el silenci,
mai la deixi muda.
S'escriu la màgia
i ella, torna a ser
el que sempre és,
humana.
