Em fa la sensació,
que tot anirà bé.
Tot serà fàcil i senzill.
Sense penes ni treballs.
Somriure serà la monotonia,
per la resta dels meus anys.
I encara que potser algun dia,
em toqui de plorar,
recordaré les alegries
i la rialla tornarà.
Els dies seran de sol,
i de núvols no en vindran.
Si la pluja mai m'enxampa
sota un paraigües em trobarà.
Potser us penseu,
que vull fugir de la realitat.
Que va!
És un pressentiment que tinc al cor,
des de que tu hi vas entrar.
A la meva nena
li agraden les princeses,
amb els seus vestits lluents
i sabates de cristall,
que troben el príncep blau
i s'enamoren en el ball.
Li agrada que els tres porquets
guanyin al llop ferotge,
i que acabi amb el cul escaldat
per voler entrar a les cases pel sostre,
sense permís de l'autoritat.
Que la Caputxeta i la seva àvia,
puguin menjar pastís,
després que el llenyataire
faci al llop fonedís,
d'un sol cop de destral.
Però ella a qui prefereix
és al Sant Jordi valent,
que salva a la princesa
de les dents del monstre fer.
I vet aquí un gos
i vet aquí un gat,
aquest poema,
ja s'ha acabat.
.jpg)
