Vestits de nuvis

Quan et mires al mirall, 
serpentina de la vida,
per un dia vestida de blanc.
Recordes el pensament,
en el que pensaves no arribar,
a compartir la teva vida,
amb una altra part de braç.
I fer força tots dos junts,
us ajudarà apuntalar 
l'estendard que us farà de guia,
en l'intent de fer-vos grans.
D'esperit.
D'ànima.
De sentiments.
I sobretot, d'humanitat.
I si mai,
potser algun dia,
arribeu junts al final...
tingueu per suposat,
que recollireu els fruits,
que en el camí haureu sembrat.
El vestit serà l'anècdota.
La música un record.
Les llàgrimes d'alegria,
l'aigua que regarà,
el que la vida inicia...
la llavor, del vostre amor.