I la lluita diària una debilitat...
Però jo no sé fer-ho d'altra manera,
que contemplant la realitat.
Cada dia és una perspectiva nova.
Un sentiment pròsper que creix.
El que m'ajuda a sortir del llit
i pensar que el meu jo,
d'alguna cosa serveix.
Per molt que la gent ho intenti,
i em trepitgi a cada instant,
tinc un "tu" una mica gran,
que sura enmig de tot aquest mar.
I encara que potser pensis,
que em falta un pèl de modèstia,
el mostrar-me tal com sóc,
m'ha portat a aquesta guerra.
No pateixis.
Vaig ben armada.
Innocència d'infant.
Experiència d'adult.
Paciència de gent gran.
Sols em falta esperar,
de nou,
les ganes de tornar a lluitar.
Marta, no oblidis mai on penges les ganes de lluitar en anar a dormir... així les retrobaràs cada matí ben descansades i es llevaran amb tu...
ResponEliminaUna abraçada!
Ostres! és boníssim; un veritable trosset, personal sí, pero m'identifico completament!
ResponEliminaAmb les "armes" per lluitar les adversitats de cada dia, t'hen surts dignament. I amb aquet "trocets" ens has donat la recepte, per poder-ho fer tot- hom, i que quan acabem el dia envers de lluita paresqui un disfrut. :)
ResponEliminaDons no l'esperis les ganes de lluitar..sempre hi son ......es preciosisim marta..moltes felicitats!i si m'ho permets li enviare a una personeta que pasa per mals moments...besets
ResponEliminaSense paraules! Aquest es un altre torocet del que penso en el que des de la primera paraula fins la ultima paraula m'he sentit identificada.. Per molt que la vida ens intenti donar l'esquena, hem de continuar caminant endavant, amb pasciència i esperança, amb somnis i desitjos per complir, amb un somriure d'orella a orella.. i amb ganes de tornar a lluitar cada dia.
ResponEliminaNO EM PODEM PERDRE PAS L'INERCIA DEL PRIMER DIA,LA MAGIA HI DURARÀ EL QUE TOTS DOS HI VULGUIM QUE DURI,XRO RENOVANT VOTS SEMPRE,l'IL.LUSIO S'HA DE MANTENIR DONANT-LI D'AQUESTA ENERGIA PLÀCIDA QUE EN DESPRENEM
ResponElimina