però de tant en tant,
hi ha guspires
que encenen focs,
i provoquen incendis.
Fogueres
que s'apaguen amb focs
on la felicitat
és el combustible,
i el desig, la metxa.
No hi ha bosc,
sols pell que fogalleja,
i després de tot,
després que sols quedi cendra,
tornarem a posar-hi més llenya,
perquè, diuen que si no cuides el foc
mor la foguera,
i amb ella,
l'anhel que crema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada