diumenge, 14 de novembre de 2010

Turbulències

Aquest caramel agre-dolç,
és difícil d'empassar.
Els motius ens dicten els moments.
Els moments ens fan pensar
que potser el que ara toca...
Turbulències en el meu mar.
Del tot a res,
en un instant.
Vull córrer cap a tu,
i tancar el cercle que he creat.
Em vens a cercar?
Si tu poses el vaixell,
jo hi poso el meu mar.
Potser nedem contracorrent.
Potser m'hauràs de salvar.
Tot serà,
depenent,
del que tu vulguis arriscar.
Per sentir mai s'està preparat.
Les sorpreses del cor,
arriben sense xarxa de seguretat.
Necessito el que ja tenia....
Llàstima que ja ho he oblidat.









2 comentaris:

  1. M'agrada la millora al teu poema argumentant-la amb la foto, pot ser volies recalcar les turbulències, d'aquí el reflex del mollet al "teu Mar" (propi de Dalí), reflex del sol/sentiments que pareix que envaeix la càmara, el vaixell/estimat que està reflectit dins tu/la mar. Que es veu part del cercle vora les cordes... Per no enrollar-me i que paresqui un boig. Es com si volguesis fer d'una passió desbordada, un poema, i per qui li manqui imaginació una foto artística que recolzi l'ho dit.

    ResponElimina
  2. El sent prou trist.
    Com voler i no poder!

    ResponElimina