Tot

Si et pogués somiar,
dormiria tot el dia
per no deixar-te de pensar,
perquè desperta
hi ha dies que no et tinc
i no sé per on camines
ni amb qui parles
i enyoro les paraules
que vesteixen les distàncies,
quan el tot necessita
saber que em recordes
i que de tant en tant
en mi penses,
ni que sigui,
amb petites coses.
L'egoisme em tanca
i em diu que vull ser l'única
amb qui dorms abraçada
i que t'aferris a la meva pell
per si el demà 
ens fa oblidar,
tot el sentiment 
que tenim fins ara.
Traïdora la por
que m'omple de dubtes,
quan no puc veure dels teus ulls
la seguretat que sóc
el que dius,
aquell tot que es veu petit
però que tu 
sempre fas gran,
amb els teus actes.