Caigut del cel

A dos pams,
a tocar del destí,
prop de mi
així caigut del cel,
vas venir.
Ningú va dir
i res va ser,
un principi no planejat
que el sisè sentit va marcar
per sempre en l'eternitat
d'un sospir, 
que et busca a mitja-nit 
i si no hi ets,
s'ofega,
perquè ja s'ha habituat 
a sentir-te respirar
encara que estiguis lluny.
El costum el traeix
i busca consol
fins a la propera oportunitat,
aquella que ens porti 
a tocar els estels
i a fer màgia amb els dits
i que es conforma amb poc,
perquè sols mirar-te 
el silenci em dirà,
com he de seguir.
A dos pams,
a tocar,
així et vull tenir.