El teu al·lè

A vegades penso
que no sé d'on has sortit
i em quedo embadalida mirant,
per on passaria els meus dits
i desitjaria sentir
el teu al·lè
i he d'apartar els pensaments
de la meva luxúria,
per què perillosa seria
en aquests moments
on no em pararia ningú
i faria l'amor amb tu
si tu vols, 
i no t'importa,
a la mateixa cuina,
on l'aroma ens portaria
a pecar amb els sentits
d'escoltar els gemecs,
tastar-nos la pell,
acariciar el desig,
per acabar extasiats 
i nus,
arraulits dormint.