Som aquelles petites obligacions
que la ment ens distreuen,
rutines que feixugues es tornen
quan de costums se signen
a toc de rellotge,
sensacions que necessiten
aire fresc i renovar-se
per no fer morir la imaginació
i les nostres ganes de créixer,
batecs assedegats
de noves coses,
camins on perdre's
no sigui el pecat
de descobrir nous reptes
sinó la valentia de caminar
i sentir la llibertat,
encara que hi hagi problemes,
recollir les intencions
que algun dia ens van caure
i tornar-les a plantar,
per què del seu fruit puguem viure
i sentir que el millor,
encara està per venir
dibuixat sempre,
en un gran somriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada