Sols t'has de deixar portar

Voldria immortalitzar el moment
on la ment deixa d'imaginar
per donar pas a l'acció 
de recórrer sense impunitat
de tocar tot allò
que de normal,
no m'està permès.
Per sort no hi ha barreres
quan el desig està en joc.
I em moc lliurement pel teu cos
doncs ja he pagat peatge
quan vaig tenir el coratge
de menjar-me,
el que realment vull.
Tan difícil no és.
Sols t'has de deixar portar.
Arriscar és el verb
que desitja la nostra carn.
Qui sap seguir el seu instint
té molt de guanyat.
Doncs sap que el guanyador
és sempre el millor postor.
Així, 
podem jugar tots dos.
Tu mous fitxa i jo trec as
i qui sap,
si repetir no serà condició
si no la nostra realitat.