De tot s'aprèn

Les pors de la nit diuen
que juguen a amagar
però la realitat em conta
que no es veritat tot el que s'escolta
de la boca,
que mai no sap callar.
La que et diu
que ja no formes part del seu espai
i dibuixa sentiments trencats
quan s'imagina el que no és.
Els fantasmes es fan grans
sense cap impunitat 
quan no puc lluitar
contra un fum
que es fa difícil d'apagar.
Com t'he d'explicar
que per mi,
ets el més important?
Sola estic,
quan em deixes i te'n vas.
En aquesta immensitat de llit,
en aquest precís instant,
en un segon,
en un moment,
tancant els ulls
quan ja no hi ets.
Saps?
De tot s'aprèn.
Fins i tot a oblidar.