Petita.
En caixa prima.
Amb llaç coronada,
plena de purpurina.
Colant-me en la teva vida
dibuixant-te un somriure
que cada cop,
vull fer més gran.
Tot el que és bo,
pot ser genial.
Emoció, s'escriu amb...
El dia a dia.
A cada traç.
Amb aire de muntanya
i brisa de mar.
Amb imaginació d'infant
i desig d'amant.
Amb tot el que tu vulguis
si et quedes al meu costat.
Sols de mirar-te ja ho tinc clar.
Emoció s'escriu,
amb e d'estimar.
aquest es meravellos es molt identic a la vida real a lo que opino lo de petita sobra pero tota la resta clvada a vegades les incognites poden jugar males pasades pero amb aquest poema hi ha detalls que saps que m'agraden tots els muaaaaas que...
ResponEliminaBones. No se exactament com he arribat fins aquí (bé, sí que ho se, tafanejant pels perfils d'una amiga comuna del messenger, i de veritat que m'ha encantat el que llegeixo. De sempre la poesia m'ha costat molt, trobo que per sentir-la, per viure-la, has de tenir alguna mena de connexió emocional amb la persona que l'escriu, has de tenir alguna implicació. Per això la inmensa majoria de la poesia em deixa molt fred. Però llegint aquest m'he arribat a emocionar. Potser m'hi sento reflectit d'alguna manera, potser és que faria meva moltes o quasi totes de les teves paraules. Simplement enhorabona.
ResponEliminaJordi