Deixaré la ment en blanc.
Camins oblidats
de records llunyans
camuflats dins el meu temps.
En línia recta aniré
pensant, que potser,
és lo millor que puc fer.
El resultat em donarà la raó
o potser me la traurà.
Però no em penediré mai de res.
Sols del que no vaig provar.
La inèrcia que em mou el cos,
espero tingui un dolç final
i em trobi,
com sempre he volgut,
refugiada en el teu al·lè.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada