que aquell qui et tasta
no pot oblidar-te
i recorda,
cada pam de la teva pell
que un dia va respirar.
Que les nits
ja no són les mateixes
i els dies,
tenen un altre compàs.
Per que les llàgrimes amb tu
sempre són dolces
i els teus llavis,
porten el punt just de sal
per assaborir-te el cos,
amb els ulls tancats.
Cada carícia teva
obre la porta a l'esperit
i deixa que el desig humit
sigui el senyor,
de les realitats en tenebres.
L'adéu amb tu és impensable
doncs esborrar-te de la meva ment
no està previst.
I qui en digui el contrari
serà per que encara és valent
i no t'ha tastat,
per que després,
allí on la pell,
mai deixa espais.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada