Ets aquell delit
que desitjo que els somnis
facin realitat algun dia,
allò, pel que el meu cor s'atura
de sentir-te la veu
allí en la llunyania,
on la distància es fa massa gran
encara que sols siguin dues passes,
per transformar-la en carícies
d'aquelles que et treuen el vestit,
quan el sol s'amaga.
I et deixen la boca seca
i la llengua humida
i la intenció vestida
esgarrapant-li al temps,
aquells segons
que oloren la teva flaire.
Abraça'm,
no cal que diguis res més.
El que passarà després,
tothom s'ho imagina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada