et vull tot per mi.
Ves a saber quan de temps passarà
fins que em diguis
que tot per tu,
ja s'ha acabat.
El camí i les roses marciran.
Qui sap si l'any vinent
en portarà més.
Per si de cas,
aprofitaré tots els moments
tots els instants,
que em puguin els teus petons donar...
Aquesta nit tornaré a somiar
que hi ha moments per recordar
i aprofitar fins la sacietat.
No et vull oblidar aviat.
Perdre't significa més
que quatre llàgrimes galta avall.
I sóc covard,
encara que el patir
sigui el meu estat natural
no vull que sigui una costum a triar.
Deixa't la porta dels somnis
oberta aquesta nit,
per que pugui entrar jo
i fer-los realitat.
La meua porta estará oberta aquesta Nit i totes les de L'eternitat...
ResponEliminaARA QUE EL TENS...HI TOCA GAUDIR-NE;I ELL HA DE RESPONDRE,...COM CAL;PERQUÈ DE BEN SEGUR S'HA COMENÇAT A DONAR COMPTE D'ALLÒ TAN VALUÒS QUE TE A HORES D'ARA, ..COM A ESTIMADA,I VALORAR-HO,TOT ACURADAMENT,...COM HI TOCA.MIL.LER
ResponEliminaEls meus petons han envellit en l'oblid, ja no recorden com es fa, com s'haurien de fer, com m'imaginava que feririen el teu cor...ja no recordo res, estic cec davant teu.Caminaré sol i sense veure on vaig.
ResponEliminaJo també camino sola...............
ResponElimina