de passejar-te la boca
per tot el cos,
sense deixar-me cap racó.
I recordar cada centímetre
de la teva pell
per quan em faci falta.
Olorar-te i tastar la poesia
que escrius al moure't,
per si mai amb tu,
em quedo sense paraula.
Resseguir el teu coll
passant per l'esquena,
besar-te la panxa.
Morir al lloc,
on el plaer ens mata.
Fer camí
fins que l'èxtasi arriba
i dir-te a cau d'orella
mentre et faig l'amor,
que tu, ets el que em dona vida.
Retenir-te en la mirada
i tenir-te nua,
nua d'ànima
on la pell es toca
sols de mirar-la.
Pararé el temps
en infinit orgasme
vestit de petons,
acariciant-te.
Per tornar a repetir
quan l'alè ens torni
per que d'això,
sempre en tenim ganes.
Tancaré els ulls i seré teu
com el foc,
cremant-me.
I quan tot s'acabi,
allargaré la mà
i tocaré el que amb el plaer s'excita
i dormiré als teus braços
fins que de nou
arribi el dia.
I no saps les ganes que tinc
de que això passi,
i no sigui un somni
sinó realitat de vida.
Quan faig l'amor amb tu
fins i tot,
respirar se m'oblida.
QUE BONIC TESTIMONI D'ENTREGA PLENA I COMPARTIDA,I ÉS QUE VERITABLEMENT QUAN HI HA COMPLICITAT,TOT ÉS POSSIBLE,I ÉS EL NOSTRE DESIG QUE LA MAGIA NO SE'N EXHAUREIXI MAI,I "MORIR" DE GOIG,JUNT AMB LA PERSONA ESTIMADA.MOLT MACO.MIL.LER
ResponEliminaHola Waldo, gràcies per tots els teus comentaris, que he vist que són molts, però volia demanar-te si podries escriure'ls en minúscules. Gràcies per endavant.
EliminaA mi no m'importa si són majúscules o minúscules....sempre que surtin d'on han de se sortir. De l'ànima. Gràcies per sermpre
EliminaMarta Aubà
Es preciós Marta
ResponEliminaLlegir les teves paraules és com reviure cada instant compartit amb la persona amb qui tenc la sort de fer l'amor.
ResponEliminaLlegir les teves paraules és com sentir aprop el seu l'alè mentre recorre tot el meu cos.
Llegir les teves paraules fa que tengui ganes de sortir al seu encontre per unir cos i ànima mentre feim l'amor.