Tanca els ulls i no deixis de pensar
que el que tinc potser és
el que tu, sempre voldràs somiar.
Guardat en una caixa
deixo el meu millor tresor
per que sols qui el vulgui
el pugui trobar.
No sóc de ningú
i sóc de tothom.
Qui sap,
potser algun dia seré la teva sal.
Sé que no sóc especial
però que et deixis estimar
per mi,
és tot un regal.
Ara sols falta el llaç.
Un moment inesperat.
Una mirada fugaç.
Allò que un pensa
i no gosa demanar.
Si-us-plau,
dóna'm aquesta mà que necessito,
ser forta en aquests instants.
Fer màgia no és fàcil.
Moure la vareta té la seva dificultat.
Un.
Dos.
Tres.
El tot,
sempre es pot fer realitat.
Tanca els ulls i no deixis de pensar
que el que tinc potser és
el que tu, sempre voldràs somiar.
Fa reflexionar i pensar molt...somnis?
ResponEliminaL'encisadora mirada d'una bona companyia,
ResponEliminaregat amb la dolçor d'unes paraules boniques,
amb l'amargor d'un adeu que no ha d'arribar mai,
aquelles aspres nits d'hivern calentades amb la mà d'un bon amic.
Aquells amics que de tant en tant apareixen en els moments que més els necesites i fan d'una nit terbola per oblidar UNA NIT MÀGICA PER RECORDAR.
Petonets Marteta
sort en tením dels somnis
ResponEliminaSEMPRE EM TINDRÀS A TOCAR....SEMPRE
ResponElimina