puc veure el meu final,
reflectit de foscor.
Ningú en sap les normes,
doncs de l'altre cantó
ningú ha tornat,
per explicar el resultat
d'un viatge que ningú vol.
El secret millor guardat
que no ens fa valents ni covards.
Sols, persones iguals.
No hi ha millors
ni pitjors,
ni pobres,
ni rics,
ni grans,
ni per desgràcia petits.
En aquest mirall trencat
on podem veure el nostre final
sempre ens agrada pensar
que a l'altre costat,
algú,
ens vindrà a agafar de la mà.
Sols desitjo que tard em vingui a buscar
doncs d'aquesta vida
encara he de gaudir molt
del silenci a mitja nit,
de la meva copa de vi,
del qui m'estima i em desitja
i sobretot de dos
que em fan plorar d'alegria,
quan penso que aquesta vida
seguirà sent,
a pesar de tot,
el millor que tinc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada