a ningú li diria
i per sempre,
em quedaria al teu costat.
Darrera la teva ombra,
davant del teu nas,
en les teves carícies
per seguir a tothora,
el compàs de les teves mans.
Aquelles que un dia
descobrírem plegats
arraulits en la ombra,
d'un passat no molt llunyà.
Si jo fos tu
a ningú li diria
i ara sabria
el que sent el teu cor,
i pensa el teu cap.
Bé, potser no,
perquè si jo fos tu
tu, jo seria
i de res em serviria
per que meu no vas ser mai.
Llavors millor ser jo
un JO ben gran,
per que per ser d'algú altre
ara em queda poc espai.
Per que si jo fos tu
a ningú li diria
que per sempre em quedaria
allà on la melangia
es va deixar un trosset de mi,
darrera la teva ombra,
davant del teu nas,
en les teves carícies
per seguir a tothora,
el compàs de les teves mans.
Es preciosa Marta, és un plaer inmens llegir lletres com les teves.
ResponEliminael meu petó
si jo fos "ell";no perdria ni un segon de temps,els aprofitaria tots al teu costat,donant-t'hi allò que pertoca,tot l'amor del que pugui ser capaç
ResponElimina