El sucre dels teus llavis

Qui pogués tastar 
el sucre dels teus llavis
i delectar-se amb el seu gust.
Embriagar-se fins perdre el sentit
i sentir-ne les batzegades del teu cor,
quan els sentiments t'abracen.
Tancar els ulls 
i poder volar sense ales,
sense por a estimbar-se.
Seguir la llibertat dels sentits
i tenir ànsies de córrer
per caminar enganxat a tu.
Assaborir-te a poc a poc
allà on la pressa no sigui nostra,
mentre la resta del món dona la volta
i nosaltres ens deturem a gaudir.
Per que mai obligats estem 
però si necessitats
d'allò que sempre ens dona caliu.
I encara que sigui en tendra abraçada
em conformaré amb seguir somiant,
que algun dia de matinada

tastaré dels teus llavis la rosada,
abans no en sigui massa tard.
Qui pogués tastar,
el sucre dels teus llavis.