seria difícil,
doncs ara ja conec
com es vesteix,
l'aroma de la teva pell.
Enyoro la teva olor
i la busco en el meu cos
per si està per algun racó
però crec,
que haurà de tornar a tocar-me
per recordar-me,
de qui ara sóc.
Em paralitza.
M'embriaga.
Em despulla.
La desitjo a tothora
prop de la meva.
Que es desfaci com el sucre
que dona dolcesa
i no embafa.
Addictiva.
Perillosa.
Seductora.
Es passeja sense vergonya
i em deixa nua quan m'abraça.
Serà que em desarma
i vull tornar a ser teva,
per que mai en tinc prou
després de fer amb tu l'amor,
d'allò, que en la pell es queda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada