dilluns, 11 de febrer del 2013

D'allò que en la pell es queda

Crec que tirar enredera 
seria difícil,
doncs ara ja conec
com es vesteix,
l'aroma de la teva pell.
Enyoro la teva olor
i la busco en el meu cos
per si està per algun racó
però crec,
que haurà de tornar a tocar-me
per recordar-me,
de qui ara sóc.
Em paralitza.
M'embriaga.
Em despulla.
La desitjo a tothora
prop de la meva.
Que es desfaci com el sucre
que dona dolcesa
i no embafa.
Addictiva.
Perillosa.
Seductora.
Es passeja sense vergonya
i em deixa nua quan m'abraça.
Serà que em desarma
i vull tornar a ser teva,
per que mai en tinc prou
després de fer amb tu l'amor,
d'allò, que en la pell es queda.
















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada