quan el prop i el lluny
no tenien distància
i la pell era llaurada amb carícies
treballades de sol a sol,
quan el motiu era més que l'afany
i la intenció la millor cobdícia,
recordo que érem lladres
i ens preníem llibertats
amb totes les llicències,
perquè no necessitàvem res més
i res més volíem
que passar pel nostre cor
amb allò que et permet estar exempt
i ser del tot lliure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada