Idees fent un conjunt
de petites coses.
Entre el que ens alimenta
i ens recrea,
entre el que es desitja i s'estima
dibuixat, en mètrica i rima.
Doncs la peculiaritat de sentir
es comença a tenir,
en la primera paraula escrita.
Qui no pensa en la valentia
de sentir-la i fer-la seva
i recórrer aquell cos,
llavis i ànima
que el poema explica.
I aconseguir un cor vermell
de misteris indesxifrables
de totes les paraules
que els ulls ensenyen
i els sentiments enganyen.
La fragància que s'olora
és l'instant que no es perdona
per temor,
a no tenir-lo més.
Quan la imatge s'imagina,
la retina crea,
el pensament vola
i el calor augmenta,
a flor de pell.
Doncs, si la terra no gira
per que no hi ets,
intenta sobreviure
amb lo que li queda.
La visió de la paraula
condensada en sentiment.
TOTA PARAULA,TOTA FRASE;PREN SENTIT,TOT POSSANT'S-HI EN LA TESSITURA DE LES PETITES COSES QUE ESDEVENEN,I QUE DE MICA EN MICA EN FEM NOSTRES,INTIMES;PERQUÈ HI ENCERCLEN TOT D'UN PLEGAT,AQUEST SENTIMENT Q T'UNEIX AMB L'ESSER ESTIMAT.PER TANT HI ASSOLEIXEN IMPORTANCIA INTRINSECA EN TOTS I CADASCÚ DE NOSALTRES PERQUÈ SE'N REFEREIX EN ALLÒ QUE ENS ESTIMEM.....MIL.LER
ResponEliminaEstimada senyora, quan parla de la imaginació, el pensament i el desig, fa que avui em decideixi a opinar en aquesta pàgina que és la seva. Em sento atret per les seves paraules i m'imagino compartir-les però, descuidi, no pretenc res, estic acostumat al refús. Felicitats.
ResponElimina