Sóc sols un petit bocí
que intenta sobreviure,
a vegades a batzegades
i sovint sense destí,
però sempre,
amb la mateixa fita,
ser jo mateixa
encara que em pugui perdre
i necessiti que algú em trobi
perquè el més important
en aquesta vida,
és compartir
i deixar volar la imaginació,
aquella que ens junta
amb una bona copa de vi
i un somriure als llavis,
aquella que ens porta a pensar
què no importa on
ni quan
sinó amb qui,
perquè a vegades,
sols una mirada atura el temps
i la resta,
deixa d'existir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada