pensant en tu.
Els meus llavis la toquen,
pensant en tu.
Per que mentre penso en tu
ja no sé si respiro,
o si d'un glop d'aire m'alimento.
Realment un cop mai es suficient.
Però un,
va ser capaç d'embriagar-me.
I caminar borratxa
pel teu aroma,
enmig d'aquella ànima salvatge.
Que encara em recorda
les ganes de tenir-te,
d'esperar-te,
de tocar-te
i de dir-te sense veu,
que no em calen les paraules
per estimar-te.
Jo sols alço la meva copa
esperant,
que un dia siguis al meu costat
brindant,
pel que els meus llavis
ara toquen.
Jo sóc el vidre de la teva copa.-
ResponEliminaBONIC I TENDRE;QUAN SE'N FA PALÈS AQUEST DESIG DE SER-HI AMB LA PERSONA ESTIMADA,QUALSEVOL ESDEVENIMENT QUE US APROPI ES BO,I AQUEST N'ÉS UN,SOLS HI FALTA AFEGIR-HI COMPROMÌS SENSE RESERVES PERQUÈ S'HI ACOMPLEIXI,PERÒ JA AMB LA FÉ QUE EN TENS ENCARA QUE SÀPIGA A POC,HI TENS MOLT GUANYAT,PERQUÈ EL COR I L'ENGINY FARÀN ELS POSSIBLES.MIL.LER
ResponEliminaHi ha coses irreversibles de totes maneres...............
ResponElimina