passaré de puntetes pel teu cor.
Així, qui sap,
potser no en marxaràs mai
encara que sols,
hi estiguis a estones.
Un dia em vas preguntar:
Sospires quan t'emociones?
I et vaig contestar
amb paraules blanques
per no fer-nos mal.
Els horitzons són diferents
depenent de les mirades,
en alguns hi surten Sols
i en d'altres, hi neixen ganes.
Mes quan tu marxes
quan allí em deixes,
en el meu racó del pensament
papallones volen
a flor de pell,
buscant qui sap
la boca de qui
un dia em va preguntar
sospires quan t'emociones?
La meva va callar
per no explicar,
que cada cop penso més en el teu mar.
Però no tinguis por,
passaré de puntetes pel teu cor
i les meves ganes.
Sospires quan t'emociones? ...sempre el meu mar serà el teu.-
ResponEliminaés preciós, m'encanta llegir-te, transmets molt els sentiments vius que molta gent sol matar enmascarant-los, l'enhorabona per escriure tant maco!!
ResponEliminaI el mar ens uneix i es la distancia entre nolsatres.................
ResponEliminaNO HI PASSIS PAS DE PUNTETES,PERQUÈ JA SE Q ETS TU,I HI TOTS DOS HI SOSPIREM,XK EL TEU TARANNÀ ÉS GRAN ,I SEMPRE HE SABUT QUE AIXÒ ANAVA A CRÈIXER, DINS NOSTRE ,...UN FORT LLIGAM D'AMISTAT I COMPLICITAT Q NO ACABARÀ MAI,XK AQUESTES AMISTATS ARRELADES, HAN DE PERDURAR EN EL TEMPS I TOTS DOS EN VOLEM.MIL.LER MARTONA
ResponElimina