però aquest matí
m'he aixecat amb el cor content.
El somriure als llavis
i el desig despert,
amb les ganes preparades
per sentir-te al meu costat...
llàstima que no és veritat.
Cada cop que et sento la veu
papallones a la panxa
volen al compàs
d'un sentiment qui sap,
si unidireccional.
Però ara no vull despertar
de la meva fantasia especial.
Vull ser nen per un instant
i pensar que el que vull
no té per que ser
impossible de passar.
Em faré mag per fer-les volar,
en els teus ulls
la teva boca i el teu nas,
i que corrin cap a la panxa
i no et deixin respirar.
Per que sàpigues el que sento
quan ets difícil de tocar,
quan el meu amor té pressa
i no el puc parar.
És un sentiment estrany
amb barreja agredolça
de l'ala d'una fada
que sense voler,
es va fer estimar.
Voldria ser l'escollit per capbusar-me en aquest núvol de papellones que, tractant-se de tu ja no són papellones sinó coloms amb una branqueta al bec que no és d'olivera, és de desig compartit.
ResponEliminaLES PAPALLONETES A LA PANXA SON SINÒNIM D'IL.LUSIÓ,QUE ÉS LÍCITA,NO SOLS PATRIMONI DELS NENS,PERQUÈ,LES PAPALLONES SON L'AVIS DE QUE HI ESTIMES I HI VOLDRIES SER ESTIMAT
ResponElimina