Rendit a les teves mans

Què difícil amagar-te el desig...
El tapo entre els meus llavis
callats al pensament.
Dissimulo els batecs
d'allò que en diuen cor
embolicat, en gruixut paper.
Les lletres ja et sabran que dir
abans que jo mogui els dits.
Recorrent pam a pam del teu cos
en vull gaudir eternament.
Sols caduca
el que tenim pressa,
per tirar de la nostra ment.
El demà vull que sigui avui
per poder repetir així de tu.
Doncs no em canso mai
dels plaers de la carn,
dibuixats en una pell 
de geografia inquietant.
Què difícil amagar-te el desig
quan et tinc al meu costat.
La teva olor,
el millor perfum
quan es queda en el meu llit,
després d'haver fet l'amor
tota la nit.
Tant fort és aquest impuls
que no crec poder parlar
sense que la llegua
vulgui tastar,
l'exquisidesa del teu amor
en el meu paladar.
Desgraciat aquell qui cau
rendit a les teves mans,
doncs mai podrà oblidar
que els petons dels teus llavis
són aire per respirar.