De forma exponencial

Em despullo les ganes mortes
de les intencions conegudes,
amb les paraules escrites
i les pistes donades.
Del desig a cabassos
la pintura de llavis esborrada
pels petons de passadissos,
on de forma exponencial
creix la meva flama.
Els ulls parlen
d'una intenció desmesurada
on seduir-te sols és el principi
del que espero,
una nit màgica.
El teu cos m'obre la gana
i em torna la llepolia 
de tastar el que mai cansa.
Sense cordura s'inicia
el camí cap a la cambra,
on no importa el lloc
si fer l'amor, és el nostre joc,
que ens permet estimar sense trampa.
En un moment 
que la roba sobra,
descobreixo la teva nuesa pàl·lida
i la vergonya del que puguis pensar,
es transforma amb naturalesa sàvia.
Et dono tot el que tinc
sense pronunciar paraula,
les meves mans son guies
i els meus llavis àncora
dins dels sentiments, 
on ja ningú s'espanta.
Per acabar al teu costat
amb l'ànima extasiada
desitjant que el proper foc,
sigui el meu cos
el que encengui la teva flama.