Dolça i dropa respiro del seu aroma
sempre en la mateixa terrassa,
acompanyada pel meu germà.
Si està tan bé allà,
que la imaginació vola
sense cap dificultat.
En un moment donat,
s'aixeca i marxa
i estic sola amb la meva ombra.
La única que no camina.
La que mai hem deixa sola.
I de sobte,
apareixes amb la cara desdibuixada
però de familiar conversa
i em dius amb veu dolça
a cau d'orella,
tenia tantes ganes de besar-te a la boca...
I em plantes un petó
dels que fan història,
dels que quan desperto
em toco els llavis,
per recordar-ne el tacte
i qui sap si somiar altre cop
amb una cara desdibuixada,
que dona uns petons dolços com la mel
de la que mai embafa.
Et vull explicar un somni
que fa una setmana no falla.
Espero amb delit la nit
per si arriba l'esperit
que em menja la boca,
i em diu que sóc important
sense dir quasi paraula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada