La propietat de ser

No sé com,
però un dia vas venir a mi.
Amb un gran somriure que em deia
que sempre em cuidaria
i em guiaria pel bon camí.
La solitud s'esborraria
de les meves condicions.
Sols tindria espais 
per voler ser feliç.
Tens la propietat
de ser indispensable,
de portar aire a la meva vida.
Sols de mirar-te als ulls
ja sé com estimar-te.
A les butxaques portaves
l'ingredient que et faria meva per sempre,
l'esperança de que l'eternitat
al teu costat,
ens faria créixer.
No sé com explicar-me,
potser no fa falta dir-te
que morir ens els teus llavis
m'ajuda a sempre a nàixer.