d'inici a fi,
amb les condicions imposades
pel color del destí.
Vermell com els meus llavis
que assedegats busquen de tu la calor.
Ja no sé com t'ho he de dir.
La insinuació comença pel color
que el dia vesteix,
amb la primera ullada de sol al matí.
Vermell passió,
vermell de dolç pensament
cobert d'imaginació.
Qui diu que l'amor no existeix?
Jo cada dia en faig un glop
abans de dormir.
Què tens que de tu respirar
vull viure sí o sí?
La distància no és la que es camina
és, per la que es desitja morir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada