Puc entrar?

Si em deixes la porta oberta.
Si la finestra no es tanca.
Si la clau no és perd
ni la vida s'acaba.
Si el mar és infinit
i el cel de blau es pinta.
Tot no són condicions 
que posa l'existència.
Llavors entra la màgia.
El petó i la carícia.
El t'estimo 
quan la lluna no ens mira
i un seré teva,
fins que em marxi la vida.
A partir d'aquí
ningú sap com s'acaba
a vegades,
ni com comença l'espurna que crema,
la passió de la flama.
Puc entrar?
vaig preguntar.
I sense esperar contesta,
em vaig instal·lar
on el teu cor batega.