Ningú diu res més
quan la por és un intent de lluita
per sobreviure al desengany.
Aquell que pintat de rosa
s'enamora sigui com sigui
oblidant que és un parany,
disfressat de dolces paraules
i de mirades inquietants.
Tot és una trampa
on sempre cauen els amants
i no serveix de res dir,
que potser algun dia s'acabarà.
La bena lligada forta està.
I tapa l'ànima,
doncs els ulls cecs
fa temps que es van pintar.
Sempre passa,
estimar és com la vida
a estones per plorar.
Quan es trenquen els miralls
i l'esperit voldria morir
llavors t'adones,
que el desengany és un verí
del que mai es queda immunitzat.
Es van pintar
per estones plorar
i quan ningú va dir res més,
els miralls, es van trencar.
MIRALL TRENCAT,DESENGANY ,RECORD DOLORÒS...QUELCOM MAI DESITJAT,PERÒ MASSA FREQUENT,ESTÁ EN TOTHOM QUE AIXÒ SOVINTEIXI EL MENYS POSSIBLE.SIGUEM UN XIC FERMS ABANS DE TRENCAR UN COR,...IL.LUSIONS...UN MIRALL....MIL.LER
ResponEliminaMirall que enllumena a l'alba...
Eliminaque sol acompanyar la vida,
cristall que talla la boca
i allarga el record
en la vorera del món
Mirall petit i galopant en el somni d'ulls
que puja la costa del meu cor.
Cristall, mirall que reflecteix l'ànima
dels ulls petits dels nascuts.
Cristall petit, com suau aroma
de malenconia, la vida és un mirall
que salta a trossos si més no
quan menys
ho pensis.
Mirall i mirall