per les ratlles de la mà.
Aquelles que amb tu van néixer
i que amb tu moriran,
marcant camins de l'ànima.
Les mires bé i veus
que encara que creus que són les mateixes
tenen diferent profunditat.
Serà per l'edat?
No.
Serà pel camí ja caminat,
per les ganes de seguir lluitant,
per les ganes de continuar estimant.
Que importa els anys que faig,
si els faig al teu costat.
És fàcil de dir quan,
la por es un mal record
dibuixat per un infant.
La valentia no es una ratlla,
com la vida no es un instant.
Passen els anys
per les ratlles de mà
i em diuen que,
em seràs difícil d'oblidar
per que ja has deixat marca
per sempre,
en la meva ànima.
EL TEMPS HI PASSA INEXORABLEMENT,ENS DEIXA MARCADES A LA PELL LLUR TESTIMONI MES FIDEL.MALES I BONES EXPERIÈNCIES;UN TOT, GRANDISSIM VENTALL,QUE ÉS TEU I NOMÉS TEU,DE CADASCÚ.QUE ENS HI SERVEIXEN PER AVENÇAR I ENSENYAR ALS QUE VENEN DARRERA,PER QUE AL CAP I A LA FI, ÉS LA SINÈRGIA NATURAL...MARQUES PROFUNDES, CABELL BLANC:SIGNES D'UN CAMI RECORREGUT QUE HA DE SERVIR;QUE ENS HI SERVEIX.MIL.LER
ResponElimina