fes-li saber que és ella
l'única que ocupa el teu cor
i la teva ànima.
Que és la senzillesa d'un petó
o la dolcesa d'una carícia.
El desig de la saviesa
o el perfum d'una fragància
que emborratxa amb el seu aroma.
Aquella per qui despertes
i comences un nou jorn
i amb qui tens la valentia
de lluitar sempre en la vida.
Perquè si estimes una dona
fes-li saber a cau d'orella
que per ella moriries
una mica cada dia.
jejejej el poema es merabellos geniaal fantastic pero en el meu cas no funciona y han uns motius que aqui no et dire pero tu ya t'imagines no et donare la rao jjeje pero no li treu seniments aal poema cadascu te els seus sentiments tots els muas que vulguiiis ya o saps jeje muaaaaaaaaaaa
ResponEliminaVeus, està temperat per la saviesa, concretament aquí és on es nota amb molta claredat "amb qui tens la valentia de lluitar sempre en la vida" és on es nota amb molta claredat. I si em permets, remarco: "AMB QUI" "SEMPRE", per precisar més (que no fa mal, hehehe).
ResponEliminai, mira, tu, em deixava la més important de les paraules, la diana, podríem dir: VALOR, VALENTIA
ResponEliminaEt poso a la llista del blogs preferits, al meu, d'acord?
ResponEliminaBonic poema, si senyora.Però ¡Ai!, llastimosament el romanticisme i l'amor etern són una utopia, un desig, un recurs literari.No perquè no existeixi, sinó perquè porta implicita la data de caducitat.
ResponElimina