sempre ens espera en qualsevol lloc,
però això no vol dir
que li temi.
El tenir por al desconegut
és escanyar-se amb els llaços de vellut
oblidant el nostre jo.
L'atzar guiarà els camins
que ja fa temps estan escrits.
Això no vol dir
que no hem de tenir les ganes de seguir.
Descobrir altres instints.
Altres braços,
altra calor,
que alimentin el fred que arriba
i en Morfeu ens faci dormir.
Quina dolçor poder tenir això.
Tancaré els ulls
i em deixaré guiar
pels teus petons.
El primer pot ser electritzant.
Els altres,
de mortal necessitat
de no seguir.
Amb tu,
quan un comença
no pot parar.
A que esperes?
Aquí estic.
Amb mi no has de patir cap por, ni veuràs el teu coll de vellut. Ans al contrari, els meus petons potser t'adormirant, plàcidament, però els teus et puc assegurar que seràn un narcòtic per mi, i no sé si despertaré a temps per amagar-te dins els meus abraços. Et necessito. Vida meva.
ResponElimina