dilluns, 19 de setembre del 2011

Cada cop que en tu penso...

T'he dit mai que t'estimo?
Contemplant-te la mirada
se m'ennuega la paraula
cada cop que en tu penso.
La intenció és la que queda
doncs de dubtes no en tinc,
que lo millor que escric
és sentiment que per dins crema. 
Muda la llengua tindré 
intentant no donar conversa.
No sigui que es descobreixi també
que el desig entra en la naturalesa
de besar-te l'ànima.
I entenent que els miratges
són fascinacions visuals,
resulta que per mi tu ets
el meu instint d'abordatge.
Un cop vist el resultat 
d'imatge tant aclaparadora
ara sé que moro per un petó
de la innocència del teu aroma.
Perquè qui no ha volgut robar del cel
la millor estrella
i posar-la en el seu coixí
per dormir-se sempre amb ella?
Si s'ha de conseqüent amb els actes
amb tu ja faig tard.
El desig,
ja fa dies que em bull a la sang.
T'he dit mai que t'estimo?
No?
Doncs ho faig, 
en aquest instant.








5 comentaris:

  1. És molt maco, però sobre tot tendre i persuassiu. S'hi endivinen dues llagrimetes com dues perles que afloren sense permís. No hi pensis més, segurament no s'ho val. Deixe'l.

    ResponElimina
  2. que tendre es estrelletaa my a la vegada trist pero meravellos inclueix la paraula magica jeejej petonets infinits muaaa

    ResponElimina
  3. Una amiga m'ha enviat aquest poema, aquests "trossets del que penso/penses"; m'ha semblat fantàstic, dolç i tendre! Et seguiré!

    Una abraçada,

    Maria Teresa

    ResponElimina
  4. ara sé que moro per un petó de l'innocència del teu aroma.........tan delicat com a fulles que onegen al vent

    ResponElimina
  5. Increible Marta tot sentiment

    ResponElimina