Quan et vaig veure
per primer cop,
vaig pensar que els àngels existien,
i em venien a robar el cor.
Els teus ulls no m'enganyaven,
respiraven veritat.
El cel de la muntanya,
havia vingut a ciutat.
Buscaven altres aires,
que jo no sé si et puc donar.
L'amor és una moneda,
que no es pot bescanviar.
Disfressar el que volem,
no sempre té bons resultats.
Mes,
a vegades,
és positiu arriscar.
Escolta el teu cor.
Què et diu en aquests instants?
La veritat sols s'escolta,
si no és disfressa d'il·lusió.
En els teus ulls em vaig perdre,
en el teu cor em vaig trobar,
en els teus llavis vaig sentir,
que pot ser,
sols pot ser,
em començaves a estimar.
Si els àngels han baixat del cel,
jo aquest, no el deixo marxar.
Que be que tu/poema li has mirat als ulls, has vist/descrit l'amor, Amor, AMOR...
ResponElimina