dimecres, 10 de novembre de 2010

La fera que porto dins

Es desperta de bon matí,
ensucrada de cap a peus,
per no poder dormir,
a la bèstia que porto dins,
del que tu difícilment veus.
Cremallera en mà,
es difumina els ulls
i es maquilla el pensament.
Es pinta els llavis per besar,
al que em pot arribar estimar,
si l'aconsegueixo estabornir,
amb un petó dels meus.
I quan tot sembla ja tranquil,
i la feina ja feta,
trec a la petita fera,
per que surti a passejar.
Tothom té dret de llibertat.
El monstre que porto dins,
necessita meditar.
Els sacrificis sempre costen,
al qui els vol realitzar.
La meva fera s'alimenta 
d'un trosset de vanitat.
I quan arriba la nit,
la deixo dormir tranquil·la.
Descansa esperant el dia
per tornar a atacar,
aquell que potser avui,
per fi, 
es deixarà menjar.













5 comentaris:

  1. Molt sugerent la foto

    jo et menjaria de dia i de nit!!!!!

    ResponElimina
  2. preciós marta, profund m'agrada molt

    ResponElimina
  3. Dolça fera maquillada de tendresa que a qui estimes/desitges tu ho fas més. L'encantes amb els teus llavis i et dones a la llibertat. I meditada/alimentada la llibertat amb il.lusió, pot i poden descansar fins el proper matí.
    El trosset es perfecte, i el teu desitjat ho deu trobar més.

    ResponElimina
  4. PASIO I MES PASIO SENSE ALLIBERAR...!!

    ResponElimina
  5. PER TORNAR-SEN VOIG DE PASIO, UNA DONA POT SER SALVATJE I AGRADABLE A LA VAGADA...
    M´AGRADA MOLT EL QUE ESCRIUS, NO DEGIS DE FER-LO.
    FINS AVIAT UNA ABRAÇADA, PEP.

    ResponElimina