La fera que porto dins

Es desperta de bon matí,
ensucrada de cap a peus,
per no poder dormir,
a la bèstia que porto dins,
del que tu difícilment veus.
Cremallera en mà,
es difumina els ulls
i es maquilla el pensament.
Es pinta els llavis per besar,
al que em pot arribar estimar,
si l'aconsegueixo estabornir,
amb un petó dels meus.
I quan tot sembla ja tranquil,
i la feina ja feta,
trec a la petita fera,
per que surti a passejar.
Tothom té dret de llibertat.
El monstre que porto dins,
necessita meditar.
Els sacrificis sempre costen,
al qui els vol realitzar.
La meva fera s'alimenta 
d'un trosset de vanitat.
I quan arriba la nit,
la deixo dormir tranquil·la.
Descansa esperant el dia
per tornar a atacar,
aquell que potser avui,
per fi, 
es deixarà menjar.