units per línia fina.
La construcció de la confiança,
es fa dia a dia.
Torres més altes han caigut.
Torres més petites cada dia creixen.
La voluntat és d'un mateix,
de trencar o no les regles.
El sacrifici pot ser molt dur,
la recompensa molt sàvia.
El que vol recollir el fruit,
primer ha de plantar llavor,
per ser recol·lector
del sentiment més pur.
La confiança és una ratlla,
dibuixada en un paper,
molt petita i estreta,
que s'amaga quan té por
i surt quan es torna valenta.
Educar els sentiments
és de difícil control.
Confiança és un tresor,
dibuixat en el cor,
que tremola en la foscor,
i és perd quan és fa malbé.
T'imagin amb els ulls clucs, sentin les ones que fan cercles, enmig tu, provoques un moviment/sentiment, del cercle petit en surt un de més gran, i així progressivament, dins ells els pensaments: què aliment, l'amor o el desig?, a tot dos?...mentres reculls idees, moltes més, cada vegada amb més assegurança. A cegues saps que la gran collita alimentarà amb prou energia, per quan vulguis, poder triar, i si mai duptasis, sempre podries obrir els ulls i vorer-ho tot ben clar.
ResponElimina