dissabte, 6 de novembre de 2010

Distància

La línia fina,
entre la bogeria i la cordura.
Els metres que falten per donar-te la mà.
El temps que falta per tornar-te a estimar.
El voler oblidar
posant la cuirassa,
per si tenim por de tornar a lluitar.
La segona oportunitat de la vida,
que ens ajuda a pensar.
Els pams que falten per recórrer,
viure amb tu l'eternitat.
Dos punts separats,
que potser no es volen tornar a unir.
Potser serà millor així,
per no acabar fent-nos mal.
El adéu que sempre és marca,
en la pell del nostre temps.
El desig creix amb la distància,
disfressat de sentiment.
Camino sense pressa,
deturant-me cada instant.
Potser si m'enganyo a mi mateixa,
la distància esborrarà,
les ferides mal curades,
del que fou el meu passat.





















1 comentari:

  1. Pot ser que la distància uneix la bogeria amb la cordura, la por de dir t'estim i no sentir el mateix ressò, a fracasar, ens allunya un pam, mentres el deig i els sentiments creixen tant que esborren els mals records...Aquest amor si és un sommi, que pot ser l'hi agradaria compartir al teu estimat. Et fa por tenir l'amor tan aprop?

    ResponElimina