Sovint no em reconec en el mirall i fora de fer-me sentir malament: M'AGRADA!!!
No hi ha mai projecte petit ni somni massa gran que no es realitzi.
Les paraules són petites i els actes grans em deien, al igual que la por de la inseguretat de reconèixer-me. Però malgrat tot, em desperto cada dia amb el batec del cor i l'alè de l'esperança de que aquell serà el més especial de tots, per poder somriure, plorar o cridar...que més dóna el que faci. L'important és fer-ho i tenir el convenciment que encara no em reconegui en el mirall m'agrada com em sento.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada