Ja sé que estic lluny,
tant, que el voler,
el desitjar,
l'anhelar,
encara fa la distància més difícil.
Però saps,
cada nit sota el coixí,
al costat dels meus somnis,
hi poso un gran somriure
perquè quan tu arribis,
t'hi vulguis quedar
per sempre,
per voler,
desitjar
i anhelar
el mateix que jo,
i que la distància
sigui un sospir
i el difícil aquell petó
que encara que estiguem lluny,
somiem plegats,
abans de tancar els ulls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada