dimarts, 13 de gener del 2015

Dins

Potser dins de tot
no hi ha res,
o potser sí,
i té el color del fum
blanc esmorteït
amb fal·lera d'ofegar-se
al precipici del teu buit.
Allí on a vegades
les cames s'ajunten
i d'altres es separen,
per deixar-me entrar.

Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)