quan tots els dubtes s'esvaeixin
i ens obliguin a caminar
amb pas ferm
i els porucs
lluitin com els valents,
no serem millors,
ni pitjors,
ni tampoc diferents,
serem una mica de garbí
que neda en un trosset de cel
i s'enfonsa en qualsevol desert
on les llàgrimes ens faran de coixí,
per poder passar l'hivern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada