El que hagi de venir,
que vingui.
No sé on em trobarà
ni amb qui,
perquè ja no espero res.
Potser quan tot estigui quiet
jo començaré a bellugar-me
i segur que serà tard, altre cop,
perquè sempre trigo
en adonar-me
que els moments són de vidre,
quan m'aturo a esperar-te.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada