El temps,
com sabent qui el calcula
quan et tinc en braços,
tendresa s'atura
i m'obliga a rumiar
la forma,
condició
i valentia
d'enfrontar-me
al fet que no ets més que allò,
que hom alguna vegada somia
i moltes vegades desitja.
Mentre,
ballaré sola per la sala
doncs, no em queda altra,
que deturar-me
i esperar que la tendresa
em trobi als teus braços
amb la valentia,
condició i forma
de saber parar el temps
per gaudir-ne.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada